Pàgines de L´EP i JO. Diari de una amistad no desitjada.

MES DE 100 MOTIUS PER A ESTAR VIUS

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

L´ EP i JO. Diari d´una amistad no desitjada.

L´autor d´este diari soc jo, Vicent Ibañez i Mas ( Vicent Marro i Xest ) de Benissa, i afectat per l´Infermetat de Parkinson.
Faré açò perquè sóc un exhibicionista?.

No, crec que l'entreteniment intel•lectual, i el plaer de fer el que a mi m'agrada, llegir, escriure, serà una teràpia per a lluitar, o millor, per a conviure amb l'Infermetat de Parkinson, i que d'ara en avant direm EP.
Vos convide a seguir-me en el meu recorregut vital.
Intentaré ser, amè, practic i veraç.
No seré lacrimogen i morbós.
Pretenc oferir un espai de reflexió seriós, la qual cosa no vol dir, que no vaja a posar tot el meu interès per a fer passar una bona estona als meus seguidors.
Qualsevol critica serà agraïda.
Que vos divertiu.
(Per a la lectura d'este Diari, és tindrà en compte que cada entrada és un capitul, i que les mateixes estan ordenades d'antiga a l'actual, sent l'actual la primera que és visualitza).




dimecres, 30 de juliol de 2014

TRENTA SIS.- l' EP i Jo. Parkinson. Un panfletero i revolucionari. A Marta.


(Ja se que em repetisc mes que la ceba, però avui porte una curiositat i un agraiment).

- Tinc la malaltia de Parkinson.
- Doncs no se't veu tremolar.
- Tremole, sí, però de la insensibilitat general, a voltes, dels mes propers, i per l'enganyosa que arriba a ser. 


Del comentari que es fa, amb aqueix: "Doncs no tremoles", que sembla dir:  "Doncs no estas tan mal".

I creieu-me, fot. Fot una miqueta.

Però creieu-me també, que des que algú molt prop meu em va dir, "quan estes malalt ja veurem", vaig compredre que lo meu no era mes que pur teatre.

No se li ocurri una altra cosa a un tal James Parkinson, en el seu llibre mes famós, "An Essay on the shaking palsy(1817)", en descriure la malaltia, nomenar-la com a "paràlisi agitant". Per açò serà que el que no agita la mà, no esta tan mal. Serà.

La ma que no tremola
Ademes de desconèixer la malaltia, sintomes, medicacio, sintomes relacionats amb la medicació, tractaments diversos, etc., es desconeix perquè es diu la malaltia de Parkinson. Serà que el tal James s'agitava i va ser el primer a patir-la?, o perquè no, "la malaltia de tembleque", per exemple.

James Parkinson ( 11 d'abril de 1755 – 21 de desembre de 1824) metge clínic, sociòleg, botànic, geòleg, i paleontòleg britànic, es dedicá, sobretot, a l'estudi de la gota, però el que mes fama li va donar va ser el llibre on descriu sistemàticament a sis individus amb símptomes de la malaltia que porta el seu nom, ell no examinava als seus pacients, però sí els observava diàriament.

No se perquè, abans, els estudiosos, eren alhora, com James Parkinson, savis en diverses branques de la ciència, a voltes sense conexio. Aquest per exemple era metge, politic, botanic, geolec ...

Em contestare amb una frase moltes vegades recorreguda: "és que no havía televisió".

Em crida l'atenció de la biografia de James Parkinson, la seua faceta social i politica. La seua immplicacion i lluita per les persones que no tenien privilegis i un crític del govern de Pitt. Es va veure involucrat en diverses causes i sempre va recolzar la varietat social en la igualtat de drets entre els ciutadans. Va publicar prop de 20 pamflets en el període posterior a la Revolució Francesa, on la classe política va entrar en caos. Va escriure sota el seu nom i amb el pseudònim "Old Hubert", sent anomenat per a participar en reformes socials.

Llei  de Dependencia paper mullat.
Ara ja em comença a agradar més James, i Parkinson també. La meua malaltia porta el nom d'un agitador, que no el d'un agitat. D'un lluitador pels drets de la gent. D'un revolucionari panfletero. D'un ciutadà compromès. D'un actor politic que gens té a veure amb les molt il·lustres i honorables señories actuals.

Ja doncs, m'agrada Parkinson. És més, crec que tenim algunes coses en comú, i no és precisament "el tembleque".

Aqueix, com no ho tinc evident, "quan estes malalt ja veurem".

--------------------------------

A Marta.


La meua neboda, Marta Ibáñez Moragues,  en el seu Treball Fi de Grau, amb el titol "La glía y las enfermedades neurodegenerativas", Tutor: Xavier Ponsoda del Grau de Biología de la Facultat de Ciències Biològiques de la Univesitat de Valencia, dedica un agraïment especial per al seu avi Bernardo Moragues Argudo, malalt de demència senil i a mi, Vicente Ibañez Mas, malalt de Parkinson, per haver augmentat el seu ja de per sí interès per la Biologia i les malalties neurològiques.

He llegit el treball, i tècnicament no puc pronunciar-me, però sí destacar alguna cosa que he comprovat:

- "L'envelliment (neuronal) es pot definir com a producte de la càrrega genètica de l'individu i el seu desenvolupament en un ambient determinat".

Gràcies Marta i molts èxits en la teua vida. Se de la teua constància, i et desitge el millor. Cada minut de la teua vida investigant, és per a mi un regal. Gràcies.