(Ja se que em repetisc mes que la ceba, però avui porte una curiositat i un agraiment).
- Tinc la malaltia de Parkinson.
- Doncs no se't veu tremolar.
- Tremole, sí, però de la insensibilitat general, a voltes, dels mes propers, i per l'enganyosa que arriba a ser.
Del comentari que es fa, amb aqueix: "Doncs no tremoles", que sembla dir: "Doncs no estas tan mal".
Del comentari que es fa, amb aqueix: "Doncs no tremoles", que sembla dir: "Doncs no estas tan mal".
I creieu-me, fot. Fot una miqueta.
Però creieu-me també, que des que algú molt prop meu em va dir, "quan estes malalt ja veurem", vaig compredre que lo meu no era mes que pur teatre.
No se li ocurri una altra cosa a un tal James Parkinson, en el seu llibre mes famós, "An Essay on the shaking palsy(1817)", en descriure la malaltia, nomenar-la com a "paràlisi agitant". Per açò serà que el que no agita la mà, no esta tan mal. Serà.
 |
| La ma que no tremola |
Ademes
de desconèixer la malaltia, sintomes, medicacio, sintomes relacionats
amb la medicació, tractaments diversos, etc., es desconeix perquè es diu
la malaltia de Parkinson. Serà que el tal James s'agitava i va ser el
primer a patir-la?, o perquè no, "la malaltia de tembleque", per
exemple.
James Parkinson ( 11 d'abril de 1755 – 21 de desembre de 1824) metge clínic, sociòleg, botànic, geòleg, i paleontòleg britànic, es dedicá, sobretot, a l'estudi de la gota, però el que mes fama li va donar va ser el llibre on descriu sistemàticament a sis individus amb símptomes de la malaltia que porta el seu nom, ell no examinava als seus pacients, però sí els observava diàriament.
No se perquè, abans, els estudiosos, eren alhora, com James Parkinson, savis en diverses branques de la ciència, a voltes sense conexio. Aquest per exemple era metge, politic, botanic, geolec ...
Em contestare amb una frase moltes vegades recorreguda: "és que no havía televisió".
Em crida l'atenció de la biografia de James Parkinson, la seua faceta social i politica. La seua immplicacion i lluita per les persones que no tenien privilegis i un crític del govern de Pitt. Es va veure involucrat en diverses causes i sempre va recolzar la varietat social en la igualtat de drets entre els ciutadans. Va publicar prop de 20 pamflets en el període posterior a la Revolució Francesa, on la classe política va entrar en caos. Va escriure sota el seu nom i amb el pseudònim "Old Hubert", sent anomenat per a participar en reformes socials.
 |
| Llei de Dependencia paper mullat. |
Ara
ja em comença a agradar més James, i Parkinson també. La meua malaltia
porta el nom d'un agitador, que no el d'un agitat. D'un lluitador pels
drets de la gent. D'un revolucionari panfletero. D'un ciutadà compromès.
D'un actor politic que gens té a veure amb les molt il·lustres i
honorables señories actuals.
Ja doncs, m'agrada Parkinson. És més, crec que tenim algunes coses en comú, i no és precisament "el tembleque".
Aqueix, com no ho tinc evident, "quan estes malalt ja veurem".
--------------------------------
A Marta.
La
meua neboda, Marta Ibáñez Moragues, en el seu Treball Fi de Grau, amb
el titol "La glía y las enfermedades neurodegenerativas", Tutor: Xavier
Ponsoda del Grau de Biología de la Facultat de Ciències Biològiques de
la Univesitat de Valencia, dedica un agraïment especial per al seu avi
Bernardo Moragues Argudo, malalt de demència senil i a mi, Vicente
Ibañez Mas, malalt de Parkinson, per haver augmentat el seu ja de per sí
interès per la Biologia i les malalties neurològiques.
He llegit el treball, i tècnicament no puc pronunciar-me, però sí destacar alguna cosa que he comprovat:
- "L'envelliment (neuronal) es pot definir com a producte de la càrrega genètica de l'individu i el seu desenvolupament en un ambient determinat".
Gràcies Marta i molts èxits en la teua vida. Se de la teua constància, i et desitge el millor. Cada minut de la teua vida investigant, és per a mi un regal. Gràcies.
