Pàgines de L´EP i JO. Diari de una amistad no desitjada.

MES DE 100 MOTIUS PER A ESTAR VIUS

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

L´ EP i JO. Diari d´una amistad no desitjada.

L´autor d´este diari soc jo, Vicent Ibañez i Mas ( Vicent Marro i Xest ) de Benissa, i afectat per l´Infermetat de Parkinson.
Faré açò perquè sóc un exhibicionista?.

No, crec que l'entreteniment intel•lectual, i el plaer de fer el que a mi m'agrada, llegir, escriure, serà una teràpia per a lluitar, o millor, per a conviure amb l'Infermetat de Parkinson, i que d'ara en avant direm EP.
Vos convide a seguir-me en el meu recorregut vital.
Intentaré ser, amè, practic i veraç.
No seré lacrimogen i morbós.
Pretenc oferir un espai de reflexió seriós, la qual cosa no vol dir, que no vaja a posar tot el meu interès per a fer passar una bona estona als meus seguidors.
Qualsevol critica serà agraïda.
Que vos divertiu.
(Per a la lectura d'este Diari, és tindrà en compte que cada entrada és un capitul, i que les mateixes estan ordenades d'antiga a l'actual, sent l'actual la primera que és visualitza).




dimecres, 27 d’octubre de 2010

SEPTIM - L´EP i JO.- Vaja setmana que porte. I una noticia.


Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

Vaja setmana que porte. I la que ve.
Pareix que la meua amistat no em va a deixar cap ocasió, per a que em puga escapar una temporadeta. Com qui diu, que em done vacacions, un descans, un ... canviar d'aires.

El dimecres tènia cita amb Conxi, la psicòloga de l'Associació Parkinson València, perquè volia jo saber, tal com estic, si necessitava alguna teràpia, o de moment amb la reunió mensual del programa Apropa´t, hi havia suficient. A més tènia que comentar-li alguns aspectes sobre la meua conducta, els xicotets desajustos en els meus pensaments i les molèsties físiques.

Tenim que portar un control farmacològic, però, fa falta també un control psicològic, tant la malaltia com la medicació, produïxen o poden produir, reaccions o conductes que cal vigilar, i si és el cas corregir o ajustar la medicació.

Després d'una llarga conversació, segur que Conxi m'ha agarrat. Concloem que la medicació esta produint un cert desarreglament en la meua conducta, m'aconsella, i això em tranquil·litza, ja que alguns aspectes de la meua vida preferisc tractar-los amb professionals. I no hi ha dubtes, Conxi, ho és.

Tènia a la vesprada cita amb el Dr. Burguera, una cita que la veritat estava desitjant, ja que els símptomes em donaven a entendre que calia reajustar la medicació i després de la consulta amb Conxi., estic més convençut d'això.


Com jo d'avorrir-me, res, em vaig preparar una agenda ben completa, a fi d'omplir el buit que anava des de les dotze a les set de la vesprada.

Tinc jo, dos bons amics. Als dos, els tinc últimament picats. Com estic d'un charretas pujat, crec que ells fan com que escolten, per no enviar-me a prendre vents.

No. No pot ser.

Jo crec que patixen, la meua últimament deslligada verborrea, amb paciència.

U és Juan Francisco Ferrandiz, enginyer de Camins.
A Paco Ferrandiz ho conec des de fa quasi trenta anys. Eixos són el que fa que dissenya les grans instal·lacions del Servici Municipal d'Aigües Potables de Benissa.

Últimament, Paco i jo, quedem algun dia per a menjar. Gens extraordinari. Sabent com anem sempre, ajustats de temps, la programació del menjars és com segueix:

- “..ha de ser ràpida perquè jo he d'estar a les … en …on…..siga”.

Després, que va!. De cap manera acabem quan teníem previst, jo charra que charra i Paco, cafè i algun altre cafè. No se ell quants cafès i jo quanta saliva.

Paco ha canviat d'oficina, ha comprat un local ampli i lluminós i des de fa ja algun temps, m'insistix que quan vaja a València, visite el seu despatx.

Bo, aprofite, perquè esta es l'ocasió.

El nou despatx d'URBINSA, l'empresa de Paco, esta en un dels punts, crec jo, més cèntric de València.

Dic jo cèntrics, i no tinc ni idea, però veient que esta prop de:

- la Confederació Hidrogràfica
- La Conselleria de no se ara que. No perdré el temps a buscar-ho, ja que si açò que escric te continuïtat, d'ací a no res ja nos es pot u aclarir a causa del poc manteniment preventiu de la maquinària obsoleta de la denominació (rotllo). Ja han canviat, no se quantes vegades el nom.
Serà per a donar treball a tota la plèiade de gent que viu d'estos canvis i recanvis.

Ah, per cert, en eixa conselleria treballa el meu germà Miquel.

Deia cèntrica, i ho anem a deixar així dit, ja que també estan prop les
dependències de l'ajuntament de València, les facultats, un sense numere de
edificis d'oficines, la seu de la UGT-Pais Valencià, la policia local, i més.

Em done compte que allí, darrere, encara esta en peu el camp de Mestalla.
Pense, i em dic:


- Vaja, mira, els Soler volien posar-se les bótes. Altres, perquè supose
que les bótes se les hauran posat moltes vegades.

- Perquè si, mira, parat. Alguna tenen que pifiar. No tot tenen que ser glories per a esta gent.

Per a no perdre'm no seguiré amb el tema de la rajola i la pilotada fàcil, vaja, per això estaven en el club, per a la pilotada, immobiliària, clar.Al baló pareixia el Soler, per lo de redonet , però un baló amb bigot...., prou, si comence amb la rajola, no acabaré la història de hui.

Quan entre en les oficines d'URBINSA, em trobe un local lluminós, es un gran saló, on les taules estan disposades de manera correguda i en unes quantes files. Als ordinadors i atents a cada un d'ells, una persona. Al contorn del gran saló, una sèrie de despatxos ocupats per més persones. Molt cristall, per això hi ha molta llum. Intuïsc que la plantilla és important. Quan entre, pregunte per Paco. Ja se que no esta, però per si de cas.
Marisa López, ix al meu encontre, em saluda. Ella sempre tan simpàtica.

Amb Paula,repassem l'estudi de necessitats de la zona Fanadix.

Apareix Paco, ens anem a menjar. Quedem bé. Jo com sempre, done el dinar. Parec un seminarista d´abans, que mentre tots els altres menjaven, ell des d'un púlpit llegia textos sagrats.

Al final hi ha una proposta de la casa, prova de cubalibre de rom. Pots elegir una de les dos maneres diferents de presenta-ro, una es mes dolça, i eixa demanem.

La consciencia, l´àngel dolent, o el qui siga diu:

- Vicent, l'alcohol no et va bé, les pastilles, l'hiat amb la seua hèrnia, l'edat que no esta donant, no, molt de si.

El dimoni, o "el bon vivant", o ja es hora que sigues un poc "calavera", em diu:

- Que bo. Esta fresquet , dolç i ... res. Che, no aniràs a fer un lleig ara.

Tot capa-dins.

Volta a la oficina, arreplegue les meues coses. Vaig un moment al carrer Xàtiva, he vist una botiga que vull visitar.

Cride al Pepe Marcos. L'empresa de Pepe s'anomena VG Exclusives. És el nostre proveïdor de

material per a la confecció dels rebuts informatius, carpetes, fitxes….., en general tot el material necessari per a la comunicació i que es requerix estiga preparat per a la comunicació amb els usuaris. L'empresa del seu fill, ha dissenyat les Web`s de l'Ajuntament de Benissa i la del portal de turisme, és VG Comunicació Interactiva.

- Pepe. Escolta. Estic davant de les taquilles de la plaça de bous.

Mentres espere, pense que per ací, això de prohibir els bous no s'ha plantejat. Bo, en contra, gent hi haurà.

- No seran molts, o estaran poc organitzats.

Les corregudes de bous no m'agraden. Recorde que quan era xicotet, les de picadors si m'agradaven. Creia jo en la meua ignorància que el cavall torejava al bou i el picador es limitava a clavar les banderilles i a matar el bou. No sàvia jo que per al picador el cavall era com la capa o muleta per al torero.



Apareix Pepe, fem broma, m'arreplega. Estem un estona en un bar prop de la consulta del Dr. Burguera.

La conversació, les nostres tecles. Bo, també sobre una xica “boom” que s'ha pres una Fanta en la barra.

***************************************************

En el moment d'estar redactant este tema, la meua filla Mª José i el seu novii Raúl, ens comuniquen que es casen l'11 de juny del 2011. Ja ho tenen tot vist. La meua filla ha parlat amb D. Domingo, el capellà de l'Església de la Purissima Xiqueta. Es va a casar en l'església que els nostres avantpassats Manuel de Xest i Vicent de Marro, tant van haver de veure. El primer va ser president de la junta d'obres de l'església, el segon va ser encarregat de les obres. El meu iaio Miguel Mas Femenia, el bes-iaio de Mª José va ser el padrí de la primera pedra, ja que son pare el president va donar 500 pesseta perquè així fora.
Eixirà de la casa familiar dels Xest en la costereta del convent, si no calcule mal serà la primera boda d'una Xest a Benissa després de 55 anys.
Sobre este assumpte ja tornarem, tenim uns mesos per davant.

**************************************************

I la xica de la barra se'n va anar sense fixar-se en cap dels dos. Jo vaig creure veure que el cambrer era un seductor. Seria enveja meua, que ell tinguera ocasió de parlar amb ella.

- Vicent, que se ens n'ha anat el sant al cel, són les set menys cinc.
- Che. Anem, anem, que tinc unes quantes hores per davant i vull acabar prompte.
- Ah, que Burguera em despatxara prompte.
- Bo, Vicent, el dijous ens veiem, valent.
- Si, Pepe, si. Jo seguiré veient-te amb un ull siliconat i l'altre fent bambolletes negres, allà quan li ve en gana.
- Paciència, Vicent, paciència. Qualsevol dia d'estos tenim una alegria.
- Au, au, ves en bon hora, romancer.

Paciència,si, una poca en la sala d'espera. Hui té consulta el/la pediatre, ho intuïsc perquè hi ha uns quants xiquets. Les altres vegades tots era majors.

Em criden, entre, em sent. Esta parlant per telèfon en el mostrador de l'entrada.

Entra. Pregunte.
- Com ha anat l'estiu?
- Molt bé, en la casa de Benissa, tranquils.
- Molt bé m'alegre.
- Com estem?
- Crec que un poc rar, em note……..(cal dir tot el que et notes)
- Val, val, ves camina pel corredor.

És el famós entrada en paseillo torero, ves cap allà i torna cap ací.

- El braç ho tinc com a suro, i com amb una puntada d'electricitat. Tremolós a estones. El diumenge quasi tot el dia. A qualsevol hora em pot donar la pardala i m'adorm. Me fan mal els muscles. I el cap pensa una cosa i el cos una altra, m'esta donant la tabarra este cap meu. En certes coses cal que vaja amb precaució.

Canvi de medicació. Veurem que tal em va. Tornem d'ací a tres mesos.



- Cuida't.
- I tu el mateix.

Un passeig per la ciutat fins a l'estació del Nord.

Vaix arribar a cinc minuts de l'eixida del Rodalies a Xeraco.

La música en els cascos, de
* Canvi de Guàrdia - Bob Dylan , * Els sons del silenci- Simon i Garfunkel , * No woman no cry - Bob Marley .

En el cotxe fins a Xàbia. I com es pot veure a la fotografia, respectant el codi de circulació i les normes, a 120 kts./h. Pose la musica que porte sempre, del calavera que pot ser m´agradaria ser, del Sabina i mes Sabina. Ara - Sabina

El dissabte torne per a reunir-me amb el grup de la teràpia mensual Apropa´t, que esta pensat per als afectats de l'EP, menors de 55 anys.

Fins llavors. Per ací, ja seguirem contant coses que passen i que pense.......