Pàgines de L´EP i JO. Diari de una amistad no desitjada.

MES DE 100 MOTIUS PER A ESTAR VIUS

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

L´ EP i JO. Diari d´una amistad no desitjada.

L´autor d´este diari soc jo, Vicent Ibañez i Mas ( Vicent Marro i Xest ) de Benissa, i afectat per l´Infermetat de Parkinson.
Faré açò perquè sóc un exhibicionista?.

No, crec que l'entreteniment intel•lectual, i el plaer de fer el que a mi m'agrada, llegir, escriure, serà una teràpia per a lluitar, o millor, per a conviure amb l'Infermetat de Parkinson, i que d'ara en avant direm EP.
Vos convide a seguir-me en el meu recorregut vital.
Intentaré ser, amè, practic i veraç.
No seré lacrimogen i morbós.
Pretenc oferir un espai de reflexió seriós, la qual cosa no vol dir, que no vaja a posar tot el meu interès per a fer passar una bona estona als meus seguidors.
Qualsevol critica serà agraïda.
Que vos divertiu.
(Per a la lectura d'este Diari, és tindrà en compte que cada entrada és un capitul, i que les mateixes estan ordenades d'antiga a l'actual, sent l'actual la primera que és visualitza).




dimarts, 13 de setembre de 2011

QUINZE.- L´EP i Jo . Una faenada i un repte.

Podem llegir la entra amb musica?

   RESISTIRE, Duo Dinamic

Com ja heu comprovat la meua activitat durant els cinc últims mesos, intensa tota ella, s'ha desenvolupat al voltant de l'escriptura per mitjà d'articles, foto i vídeo, i la celebració de Dia Mundial del Parkinson. La producció ha sigut molt intensa, vull pensar que serà, perquè també ha coincidit amb la Pasqua i la Puríssima.

Quan a principis de gener del 2011, els festers de la Purissima Xiqueta em van proposar una col·laboració en el llibre de les festes, em va afalagar, hem va fer doblar la meua activitat. El tema va sorgir ràpidament. Les fonts de la meua infància. L'escassa aigua que en les cases teníem i la visió d'un doll continu en les poques fonts del meu poble, produïen una certa perplexitat al Vicent de 8 a 10 anys.
D'altra banda, la celebració del dia Mundial del Parkinson, sent el meu primer any de participació activa, també m'ha reportat una experiència favorable, al relacionar-me amb molts afectats per l'EP, em dóna un coneixement i preparació per a afrontar l’esdeveniment. 


Vídeos dels actes:


Va ser molt interessant la jornada realitzada el dia 15 d'abril, sobre "SALUT SEXUAL I MALALTIA DE PARKINSON", de la que s'acompanya la gravació de la intervenció del doctor Josep Ribes, de l'Hospital “La Fe” de València. Tot això dins dels actes programats per a celebrar el Dia Mundial del Parkinson.

Vam fer una teràpia divertidissima, els membres d'Apropa´t, en la sessió que celebrem en el mes abril i que també esta relatada en el blog del Parkinson o simplement Parkinson, en l'entrada del 10 d'abril en castellà.

De tots els treballs que he realitzat en estos últims mesos, escullc el vídeo del convent dels Franciscans i el relat breu “Des de Bèrnia”. Que va quedar 10é en el concurs de relat breu que dóna l'Associació d'Astorga, i del que sa publicat un llibre onm s´inclou el meu relat.
Vos recomane visitar les galeries de Flickr i el canal de You Tube. El vídeo del convent dels Franciscans. I en la meua Web la pagina de Relats Curts i Fotografia.

Tomàs Aznar, el meu company del blog Parkinson o simplement Parkinson, va relatar la crònica de la III Reunió dels membres d'Apropa´t, que podeu llegir junt amb el vídeo de la jornada.

A mi, em tocà relatar en el blog Parkinson o simplement Parkinson, la crònica de la IV Reunió dels membres d'Apropa´t, en El Palmar, que podeu llegir junt amb el vídeo de la jornada.

Els dies 8, 9 i 10 de juliol, en la III Trobada Mundial contra el Parkinson, vaig gaudir l'experiència de reunir-me de forma lúdica, amb persones que viuen perplexos, com jo, per ser tan creatius generalment. Conèixer al què esta enfront de tu, compartir problemes comuns i confortar-te com l’ànim que a la vista esta, no és fictici, encara que és possible que siga la millor arma contra eixa amenaça, la depressió.
De allí, vinc amb l´amistad d’Antonio Galera y la seua esposa Mari Carmen, Carmen Diez y Carolina Hebner. 
Del meu estat, poc cal comptar. La malaltia i la lentitud son evidents, la tremolor imperceptible pero en aument, junt amb els estats de somnolencia, de off-on i altres símptomes, com l'equilibri i alguns derivats de la medicació.

La medicació és de vegades la causant d'actituds i estats desconeguts fins al moment, també causen certs desequilibris, que un ja, poc a poc, va coneixent i capejant mentre siga possible. I en el meu cas no es diferent.

En l'estadi actual, no hi haurà més remei que començar la retirada laboral. I eixa està assumida. El meu lloc no mereix dubtes, pardales, ni desorientacions. Cal entendre-ho així, i així ho entenc. La passió pel meu treball, em dicta, que esta és la millor decisió, per la meua salut i pel meu extraordinari i gratificant lloc de treball. Dels 36 anys en l'Ajuntament en el Departament d'Aigües Potables i concretament els 11 últims anys, he sigut la persona mes feliç del món en el meu treball. La confiança dipositada en mi, per suposat, ha sigut part d'eixa satisfacció.

Per això, seran decisives les opinions dels especialistes en els pròxims dies i mesos. Ja anirem veient l'esdeveniment que ens reporta. Segur que un temps nou, ple d’expectatives i reptes que caldrà descobrir i només es podrà fer des de la passió per viure cada dia i gaudir-ho conscientment. 


Pues allà vaig. I no serà per que no li pose tot l´interès.