Pàgines de L´EP i JO. Diari de una amistad no desitjada.

MES DE 100 MOTIUS PER A ESTAR VIUS

SI VOLS ESTAR AL DIA, APUNTA EL TEU CORREU I T´ENVIARE LES NOVETATS

L´ EP i JO. Diari d´una amistad no desitjada.

L´autor d´este diari soc jo, Vicent Ibañez i Mas ( Vicent Marro i Xest ) de Benissa, i afectat per l´Infermetat de Parkinson.
Faré açò perquè sóc un exhibicionista?.

No, crec que l'entreteniment intel•lectual, i el plaer de fer el que a mi m'agrada, llegir, escriure, serà una teràpia per a lluitar, o millor, per a conviure amb l'Infermetat de Parkinson, i que d'ara en avant direm EP.
Vos convide a seguir-me en el meu recorregut vital.
Intentaré ser, amè, practic i veraç.
No seré lacrimogen i morbós.
Pretenc oferir un espai de reflexió seriós, la qual cosa no vol dir, que no vaja a posar tot el meu interès per a fer passar una bona estona als meus seguidors.
Qualsevol critica serà agraïda.
Que vos divertiu.
(Per a la lectura d'este Diari, és tindrà en compte que cada entrada és un capitul, i que les mateixes estan ordenades d'antiga a l'actual, sent l'actual la primera que és visualitza).




diumenge, 27 de novembre de 2011

SETZE.- L´ EP i Jo. I va arribar el moment.


I va arribar el moment. Havia d'arribar. Ho sabia des del primer dia.

El dia 5 de desembre es complixen quatre anys, des de moment en què la Dra. Roig em comunica la sospita. El Parkinson era el causant del quadro d'alteracions físiques que patia.

Des d'aquell dia, el procés físic ha realitzat un camí, lent però efectiu, alhora que jo he anat interioritzant, preparant i anunciant una de les situacions a què havia d'arribar i  que ja està ací.
El meu ànim, és hui, més fort que mai. Creïble?. Creieu-ho.
-        Vicent. I tu estàs preparat?. No et va a suposar un trauma?.
Des de març  del 2011, quan el neuròleg, després de les proves rutinàries, va manifestar el seu consell de realitzar activitats de manteniment i rehabilitació. I va valorar que l'avanç de l'EP era moderat i amb afecció a la meua vida laboral,  vaig considerar el termini de sis mesos, per a poder deixar solucionats o canalitzats els projectes pendents i les idees no executades.
És veritat, a l'agost vaig tirar la tovalla. La tire conscient que la meua salut, la meua vida, és primer que qualsevol altra consideració laboral.
Per això, aportada la documentació requerida, l'INSS, una vegada estudiada i previ pas per la inspecció mèdica, em comunica que tinc una Invalidesa Total Permanent Absoluta, i que en el cas del Parkinson és progressiva. Esta qualificació suposa la meua retirada definitiva de la vida laboral activa.
Hui en dia 24 de novembre, he rebut un “sms”, de TGSS, pel que es comunica que he causat baixa en l'Ajuntament de Benissa, indicant un telèfon per a aclariment de dubtes.

Sentiments trobats.
-         Alegria, perquè no ha sigut llarga l'espera, evitant una incertesa de mesos, i amb una resolució acceptable.
-          Pena, perquè  estos últims dotze anys, han sigut, els millors dels meus quasi 36 anys de vida laboral. Done les gràcies a la confiança depositada en mi per


                    l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló,
      Done les gràcies per la col·laboració als meus companys del Servici     d'Aigües Potables, perque sense la seua col-laboracio no podria estar orgullos del meu treball.
 
Ja deia en la meua entrada del 4 de setembre titulada “Carpe Diem” que: Hui, a les portes dels meus 54 anys, afronte un repte, un gir en la meua vida, cap a altres formes d'expressar les meues potencialitats.  I viure el dia, el moment.  Fer allò, per al que mai vaig tindre temps suficient, ara que tinc tot el temps del món.”

I així és. No decidim nosaltres. Per això, perquè picar-nos?.
Des de juliol del 2010, que vaig començar la meua aventura amb el meu blog, Que fas, Vicent?, vinc participant amb les meues opinions en el debat de la vida.
Amb ell seguiré.
I a disposició de tot el món.

1 comentari:

Vicent Ibañez ha dit...

Josep Rosello diu en un correu:
m'agradat molt la teua reflexió, cada dia crec que escrius millor... felicitats.