CUART - L´EP i JO.- El començament de l'activitat.

Com apuntava en la meua entrada anterior, hui ha sigut el dia en què m'he desplaçat a València. Per primera vegada viatge ha sigut en dos mitjans de transport. Cotxe fins a Xeraco i des d'allí a l'estació del carrer Xàtiva, en el tren de rodalies. Crec que eixe serà l'enllaç que aprofite, ja que és còmode i a on he d'anar, fent un passeig no m'ira res mal.

En l'Associació Parkinson València, m'ha rebut la psicòloga, com sempre sóc un negat per a recordar noms, si, s'anomena Conchi. Ho se ara, perquè he trobat l'anotació entre els papers.


L'Associació Parkinson València és una entitat sense ànim de lucre i forma part de la Federació Espanyola de Parkinson, qui defèn els drets de les persones afectades de Parkinson a nivell nacional. Té el seu local social en el carrer Chiva, 10 - bjo., atenció amb passarsen, cal fixar-se i no anar com vaig jo, fet una fletxa, i quan arribe al final del carrer és quan em done compte que m'he passat tres carrers. Pues mira questa va el dia bo, menuda calitja! Quina vergonya!.

Em fa passar a un despatx on, hi a una gran taula redona, comença-la entrevista. M'explica que l'entitat porta des de l'any 1987 atenent les demandes sociosanitàries d'afectats de Parkinson i els seus familiars, lluitant en favor de la seua integració social i actua de suport per a la persona afectada i la seua família.


M'informa d'activitats i programes que em poden interessar. Que m'ho pense. Val, ja ho tinc pensat.


Com porte el pc, estic u estona allí, i veig passar afectats que van a la sala del fons, estan fent exercici i altres a qui el fisioterapeuta va cridant,

Al meu costat esta assentat un senyor, si ja major, els jóvens que havien eren infermers o companyia dels afectats, este, li demana a la infermera un Trankimazin de 10 mg., li contesten que al lli només tenen medicaments per al Parkinson. Ell se'l pren quan es troba agitat. Jo, que quan m'agite, trac bromera, porte en el pastiller una pastilla de la marca que demana. Ja estem. Això de pastillero em recorda que el meu cosí Àngel de "La Tella", l'altre dia me'l va dir, a causa d'un comentari meu.

A veure si acabe la història del senyor que estava al meu costat.

Li oferisc la meua pastilla, però en un primer moment la rebutja, la vol de 10 mg. Supose que l'addicció va tòrcer la seua voluntat i es conforma amb els 5 mg oferits. Ja veieu, el tracte, com si fóra de tripijoc.


Com la visita amb el dr. Burguera la tinc a les cinc, i he acabat molt prompte, em distrac un estona en el carrer Xàtiva. Gens satisfactori. La medicació m'esta jugant unes dolentes passades

Amb el dr Burguera, el tracte va sent mes familiar. No així al principi, cosa que jo sempre ho atribuïsc al meu careto seriós.

M'alegra un comentari seu. Diu que fa uns dies es va recordar de mi.

Interessant.

Parlem, valora la situació, i conclou que cal abaixar la medicació.

Recepta i fins prompte. Si vull alguna cosa que el cride i, si és necessari, té la casa d'estiu en La Fustera, que va ser de son pare, d. Juan Burguera.

I amb al tren de rodalies fins Xeraco.

I em ve al cap, la cançó de Joaquim Sabina que diu que " torejava als trens amb el bossa de mà, tenia les mitges negres i que estava com un tren de rodalies". Per allo de que "esta com un tren", cosa que no entenc, sera perque el tren es llarc y la dona que li diuen eixo es alta y templa. Bo, quina manera de cavilejar. Deixa, deixa ...