Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:
Una segona reunió d'amics. Esta vegada, amb un nou component i ja som cinc. La trobada proposada en la nostra reunió de gener, va estar organitzada per Tomàs i Vicent, amb la participació de Pepe. Junt amb José Ramon, i esta vegada Víctor, el grup ja ocupa vorera quan es desplaça. Em done conter quan, amb la meua càmera de vídeo, vaig prenent moments de la reunió. Veig a un grup d'amics, de mitjana edat, conversant animadament, fent fotos o posant.
“Si algú que ens coneix ens veu, dirà, que quadrilla de sonats”.
- Em dóna igual. Estic molt a gust, gràcies.
Pepe ve famolenc, Víctor amb el periòdic i Tomàs amb un bastó diferent del de la reunió anterior. Jo per a variar, carregat de més. Càmera de fotos, càmera de vídeo, trípode, ………….
Segurament que he sigut el primer a moure'm, sóc el que mes lluny esta. He arribat a l'Estació del Nord, no hi havia ningú esperant-me, amb banderetes, mocadors….., res, ningú.
Em diuen que mitja hora. Val, perquè jo ací no espere. Em faig una volta per la Plaça de l'Ajuntament. És enjorn, fa un dia esplendit. Els quioscos de flors estan oberts i tenen molta varietat de colors. Els jardins, també estan florits. Hi ha preparatius de tanques i barreres. Vénen uns dies de mascletá diària. Les Falles ja esta ací i la fase diària serà:
- Senyor pirotècnic pot començar la mascletá.
Ens trobem, falta de José Ramon, que vindrà mes tard, i donem compte d'uns entrepans excel·lents: de sèpia, de calamars.
Estem en la terrassa d'un bar del Mercat Central. A la nostra esquerra, el bell edifici de La Llotja. Molt animat el carrer.
- Home, estem en el Mercat Central i és dissabte, cavaller.
Tomàs i Pepe, compartint afició, proposen la vista a la Plaça Redona.
Recorde que, tindria uns catorze anys, el meu tio Pedro em va convidar a passar les falles en sa casa. En la plaça Redona La meua cosina Nati, la seua tia Otilia i jo varem comprar una espècie de lloret. Deien que podia parlar si jo tènia constància. Jo no se si el lloro podia haver arribat a dir paraula, però llest era un estona. Amb el seu pic va pujant un dels xicotets barrots de la gàbia i va escapar.
- Adéu lloret xarrador, i………. llest.
La plaça, la recordava jo, més animada. Pareix que estan d'obres. Seguim, ens endinsem en el barri del Carme. Visitem l'Associació Ornitològica. Tomàs és soci, Pepe busca elements per a les seues gàbies. Quina exposició de pardals en el primer pis !. Tots els colors de l'arc i les seues combinacions, allí representats.. Que estrèpit, que sarau. Tants pics donant el cant.
Torre de santa Caterina. Bella. Alta i esvelta.
“Plaça dels Ànecs”, terrassa i refresc. José Ramon s'unix al grup. Xarrada animada. Confiança i bon ambient.
- Va movent-se !. Hi ha una exposició de fotografies dels periòdics, en la Universitat.
L'exposició es titula “frag - ments 2010 fotoperiodistres valencians”. Ho sent, no la seguisc. En l'entrada i en l'eixida se'm talla la digestió, la foto d´entra i la d´eixida.
Fotos i vídeo, com a fons la font de la plaça del Col·legi del Patriarca.
José Ramon em presenta a Albert Dasi, escriptor de Bétera. Diu José Ramon que és com jo, escriptor. Jo escriptor?. Crec que em va millor el “rolle-ro esborronador de fulls de paper”.
Menjar en “La Utielana”. Tomàs exalçant el lloc. Quan eixim, tots estem d'acord. Qualitat-atenció-preu, recomanable 100%. No reserven. Ple fins als límits. Rapidesa, simpatia. Pepe, el seu propietari, departint pel menjador.
- Pepe fes-nos una foto.
- No se, el meu pols no esta molt bé.
Tomàs:
- Repetix-la, eixa esta molt malament.
Passeig digestiu, direcció plaça de l'Ajuntament.
Refresc en els baixos de l'Ateneu Mercantil. Traspàs de sons de cant de canaris en els mòbils, com a tons diuen politons, jo no entenc..
Records de vells roquers. Algu s'atrevix a entonar un cançó, o dos. Víctor recorda “ Get on your knees” de Los Canarios, per allò del cants del politònics dels telèfons. I l'entona.
Ens acomiadem davant de la fatxada de l'estació del Nord, fatxada “amb una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana”.
José Ramón es torna. L'ultime acudit. I ix corrent per a unir-se al grup de Victor, Tomas i Pepe, que quasi han desaparegut de la meua vista.
- Adéu. Adeu.
En el tren, repàs. Em dic que ha sigut un bon dia per als cinc.
A casa muntant el vídeo, revisc el dia.
I ara escrivint, una altra vegada revisc el dia.
I com va ser un bon dia per als cinc, no m'importara reviure-ho.
I serà totes les vegades que necessite prendre aire i seguir avant.
----------------------------
Video de la reunió d´amics
Este relat esta publicat també al blog conjunt de Tomas Aznar i Vicent Ibañez, pots pegar-li una ullada seguint aquest enllaç
http://alotroladodelparkinson-vicentomas.blogspot.com/
“Si algú que ens coneix ens veu, dirà, que quadrilla de sonats”.
- Em dóna igual. Estic molt a gust, gràcies.
Pepe ve famolenc, Víctor amb el periòdic i Tomàs amb un bastó diferent del de la reunió anterior. Jo per a variar, carregat de més. Càmera de fotos, càmera de vídeo, trípode, ………….
Segurament que he sigut el primer a moure'm, sóc el que mes lluny esta. He arribat a l'Estació del Nord, no hi havia ningú esperant-me, amb banderetes, mocadors….., res, ningú.
Em diuen que mitja hora. Val, perquè jo ací no espere. Em faig una volta per la Plaça de l'Ajuntament. És enjorn, fa un dia esplendit. Els quioscos de flors estan oberts i tenen molta varietat de colors. Els jardins, també estan florits. Hi ha preparatius de tanques i barreres. Vénen uns dies de mascletá diària. Les Falles ja esta ací i la fase diària serà:
- Senyor pirotècnic pot començar la mascletá.
Ens trobem, falta de José Ramon, que vindrà mes tard, i donem compte d'uns entrepans excel·lents: de sèpia, de calamars.
Estem en la terrassa d'un bar del Mercat Central. A la nostra esquerra, el bell edifici de La Llotja. Molt animat el carrer.
- Home, estem en el Mercat Central i és dissabte, cavaller.
Tomàs i Pepe, compartint afició, proposen la vista a la Plaça Redona.
Recorde que, tindria uns catorze anys, el meu tio Pedro em va convidar a passar les falles en sa casa. En la plaça Redona La meua cosina Nati, la seua tia Otilia i jo varem comprar una espècie de lloret. Deien que podia parlar si jo tènia constància. Jo no se si el lloro podia haver arribat a dir paraula, però llest era un estona. Amb el seu pic va pujant un dels xicotets barrots de la gàbia i va escapar.
- Adéu lloret xarrador, i………. llest.
La plaça, la recordava jo, més animada. Pareix que estan d'obres. Seguim, ens endinsem en el barri del Carme. Visitem l'Associació Ornitològica. Tomàs és soci, Pepe busca elements per a les seues gàbies. Quina exposició de pardals en el primer pis !. Tots els colors de l'arc i les seues combinacions, allí representats.. Que estrèpit, que sarau. Tants pics donant el cant.
Torre de santa Caterina. Bella. Alta i esvelta.
“Plaça dels Ànecs”, terrassa i refresc. José Ramon s'unix al grup. Xarrada animada. Confiança i bon ambient.
- Va movent-se !. Hi ha una exposició de fotografies dels periòdics, en la Universitat.
L'exposició es titula “frag - ments 2010 fotoperiodistres valencians”. Ho sent, no la seguisc. En l'entrada i en l'eixida se'm talla la digestió, la foto d´entra i la d´eixida.
Fotos i vídeo, com a fons la font de la plaça del Col·legi del Patriarca.
José Ramon em presenta a Albert Dasi, escriptor de Bétera. Diu José Ramon que és com jo, escriptor. Jo escriptor?. Crec que em va millor el “rolle-ro esborronador de fulls de paper”.
Menjar en “La Utielana”. Tomàs exalçant el lloc. Quan eixim, tots estem d'acord. Qualitat-atenció-preu, recomanable 100%. No reserven. Ple fins als límits. Rapidesa, simpatia. Pepe, el seu propietari, departint pel menjador.
- Pepe fes-nos una foto.- No se, el meu pols no esta molt bé.
Tomàs:
- Repetix-la, eixa esta molt malament.
Passeig digestiu, direcció plaça de l'Ajuntament.
Refresc en els baixos de l'Ateneu Mercantil. Traspàs de sons de cant de canaris en els mòbils, com a tons diuen politons, jo no entenc..
Records de vells roquers. Algu s'atrevix a entonar un cançó, o dos. Víctor recorda “ Get on your knees” de Los Canarios, per allò del cants del politònics dels telèfons. I l'entona.
Ens acomiadem davant de la fatxada de l'estació del Nord, fatxada “amb una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana”.
José Ramón es torna. L'ultime acudit. I ix corrent per a unir-se al grup de Victor, Tomas i Pepe, que quasi han desaparegut de la meua vista.
- Adéu. Adeu.
En el tren, repàs. Em dic que ha sigut un bon dia per als cinc.
A casa muntant el vídeo, revisc el dia.
I ara escrivint, una altra vegada revisc el dia.
I com va ser un bon dia per als cinc, no m'importara reviure-ho.
I serà totes les vegades que necessite prendre aire i seguir avant.
----------------------------
Este relat esta publicat també al blog conjunt de Tomas Aznar i Vicent Ibañez, pots pegar-li una ullada seguint aquest enllaç
http://alotroladodelparkinson-vicentomas.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada