Un día mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següentSi, 11 d'abril, com a Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson va ser instituït en 1997 conjuntament per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i per l'European Parkinson's Disease Association (EPDA).
La Malaltia de Parkinson (EP) és un trastorn neurològic, crònic i degeneratiu que afecta el sistema nerviós central ocasionant pèrdues de control del moviment, rigidesa muscular i problemes d'equilibri i coordinació.
No obstant això, estos no són els únics símptomes associats a la malaltia: en el 40% dels casos la depressió o el deteriorament cognitiu ocasionen diferents graus de discapacitat i dependència en el pacient afectat i repercutixen negativament tant en la seua qualitat de vida com en la dels seus familiars.
Constituïx la segona patologia neurodegenerativa més freqüent entre les persones majors de 65 anys a Espanya afectant més de 100.000 persones al nostre país i quatre milions en el món.
Durant tot el mes d'abril, les associacions, organitzacions, grups de suport, i tot el que rodeja els malalts d'EP, organitzen distints esdeveniments per a fer arribar a la resta de ciutadans, l'existència de l'EP, conscienciar que no sols afecta persones majors, que es necessita, a mes de la lògica medicació, una sèrie de tractaments que suposen un cost que és difícil d'assumir sense ajuda.
Hui vos vaig a escriure sobre tres organitzacions amb què jo contacte.
Com ja he comptat altres vegades, des de juny del 2010, estic en l'Associació Parkinson València. En ella es presta suport psicològic, fisioterapèutic, logopèdia, i es compta amb una Treballadora Social.
Es realitzen teràpies grup-als, tallers, cursos, xarrades, etc., on els associats poden sentir-se abrigats, i amb les ajudes necessàries per a suportar, ells i les seues famílies la malaltia.
I vaig conéixer a Mª Victòria, Conchin, Bárbara, Marta, Ramón, Pepe, Víctor, Mª José i Tomas ………… i molts més.
Sapieu que la gent que conec, a pesar dels pesars, és divertida, optimista i conversadora. Lògicament, quan els estats coneguts com “off” i “on”, estan presents, l'afectat esta més seriós. També les èpoques depressives canvien la cara a més de u. Però en l'anime de cada un esta, superar eixos moments.
Com sabeu, si no, vos ho dic ara, intent estar actiu, tant física com intel·lectualment. Tindre el cap ocupat en distintes activitats que m'omplin, tindre sempre per davant una meta o una idea que realitzar, és una de les meues millors teràpies. La lectura i la tertúlia, completen el pla.
Durant estos dies s'han programat distintes activitats, de les que teniu informació en el fullet, i que vos comptare, en una altra entrada, de les que participaré.
D'entre les meues noves amistats, amb Tomas Aznar, compartisc un blog que s'anomena “Parkinson o simplement Parkinson”, podeu fer-li una visita.
El diumenge dia 3, vaig estar amb els integrants de l'Associació de Parkinson Alacantina de Novelda (APAN). Se celebrava la III Festa del Xanxullo. L'organització corria a càrrec de l'Ajuntament, i la recaptació enguany anava, íntegrament, per a l'Associació Noveldense.
L'associació, tènia un parada, on es venien treballs relaizats pels associats, en els tallers que tenen programats.Vaig conéixer a Mamen Torregrosa i al seu marit Pedro Moya, a Tere Hernandez i més associats.
Em van comptar que són pocs i que necessiten més suport per a poder donar servici als socis. Mamen, la presidenta, no va parar en tot el dia, dalt i baix, entrevistada, entregant premis als participants del concurs de xanxullos, netejant les taules escampades per la glorieta, agranant, ....... i amb una sonrrisa.
Em van comptar que són pocs i que necessiten més suport per a poder donar servici als socis. Mamen, la presidenta, no va parar en tot el dia, dalt i baix, entrevistada, entregant premis als participants del concurs de xanxullos, netejant les taules escampades per la glorieta, agranant, ....... i amb una sonrrisa.
Però vaig veure unes plores, ull!!, però d'alegria, al saber la recaptació. El treball hi havia favorit la pena i plorava d'alegria.
Tere Hernandez, en la taula de venda de manualitats, junt amb altres associats, venent i departint amb la gent que s'acostava. Molt simpàtics estos noveldenses. Quedem a tornar-nos a veure sense tant d'aldarull per mig. Però beneit aldarull si el resultat és un baló d'oxigen per als meus amics de l'Associació de Parkinson Alacantina de Novelda (APAN).
La xarxa social Units contra el Parkinson, són la segona organització que vaig conèixer en este món de l'EP. La definició que més s'ajusta a la realitat, segons la pagina d'Internet de "Units contra el Parkinson" (UCP) és la de “xarxa social" els pilars de la qual es poden resumir en tres paraules:
· Comunicació (entrar en contacte)
· Cooperació (fer coses junts)
· Comunitat (formar llaços, vincles).
I vaig conèixer, virtualment i per mitjà de SKYPE, a Fulvio Capitanio, Montse Lopez i Maria Moreno.
I com açò és una família, a través d'UCP, vaig conéixer als noveldenses Mamen, Pedro i Tere.
Noves amistats, amb les que un vaig poder comptar i compartir.
Seguirem avant encara que l'EP vinga en direcció contrària. en Valencia el día 16 de abril a las 11,00 horas en el Palau de la Musica.
Signa el manifest contra l´EP Compromiso Mundial contra el Parkinson
Menuts som !!.Signa el manifest contra l´EP Compromiso Mundial contra el Parkinson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada