Xabia -Benissa 1 de juny de 2012
Que a la Marina
Alta el paisatge és variat i espectacular no hi ha dubte.
El grup d'amics Apropa't, aquest cop, es va traslladar a la meva terra. Amb antelació havia preparat un ambiciós programa i un vídeo d'imatges, preparant als meus amics per al que els anava a mostrar.
El grup a més d'anar consolidant, va creixent i sumint noves incorporacions. Aquesta vegada el grup està format per nou membres, ja que s'incorpora en aquesta edició, que és la vuitena, Manolo.
La concentració en primera instància és a la pastisseria del carrer de Tomas. Els dos vehicles queden, a l'arribar, aparcats a Benissa, i des d'allà i durant tot el dia, el grup viatja unit en una furgoneta de 9 places.
La ruta va començar amb un esmorzar al mirador del far del cap de sant Antoni a Xàbia. Bon humor, com sempre i millors vistes.
Baixada per la costa de sant Antoni, amb el seu respectable desnivell. Quin pendent. Val la pena per l'espectacular. Algun despesa sola de sabata, prement un fre inexistent.
Vista del primer Muntanyar, antiga pedrera de pedra tosca. Parada obligada al mirador de la platja de S'Arenal per veure la panoràmica amb el Motgó al fons. Els colors, enlluernadors, la mar transparent i la calor aclaparadora.
Visita als espectaculars miradors de la Creu del Portitxol, Cap Negre i Torre de Ambolo (Vista al Cap La Nau i Morres de Benitatxell).
L'hora de dinar s'acosta i cal anar al petit port esportiu entre Benissa i Calp. El Club Nàutic Les Bassetes. Pel trajecte entreveiem, la platja del Portet de Moraira i la Cala La Fustera de Benissa. En el trajecte vaig explicant per on ens trobem i els faig observar que al terme de Benissa, predominen, petits xalets entre els pins.
Alex, ens prepara les taules, que gairebé al costat del mar i amb la vista del Penyal d'Ifac, ens acompanyen durant tot el menjar i tertúlia.
Entrades i arròs a banda. Conversa. Bromes.
Com sempre, converses a dos o tres. En grup general. Aprofundiment d'amistats. Intercanvi d'experiències. Relaxació. Desdramatització.
La jornada intensa i esgotadora. Les dosis prescrites per a cada un de nosaltres s'han anat administrant amb la major meticulositat i tot i així, en alguna cara o forma de moure es nota que la maleïda dopamina no ha estat produïda o suplerta.
En el viatge de tornada, sesteo, conversa, abstracció.
I un exemple de com Vicent expressa les seves impressions a l'amfitrió, en un correu:
El grup d'amics Apropa't, aquest cop, es va traslladar a la meva terra. Amb antelació havia preparat un ambiciós programa i un vídeo d'imatges, preparant als meus amics per al que els anava a mostrar.
El grup a més d'anar consolidant, va creixent i sumint noves incorporacions. Aquesta vegada el grup està format per nou membres, ja que s'incorpora en aquesta edició, que és la vuitena, Manolo.
La concentració en primera instància és a la pastisseria del carrer de Tomas. Els dos vehicles queden, a l'arribar, aparcats a Benissa, i des d'allà i durant tot el dia, el grup viatja unit en una furgoneta de 9 places.
La ruta va començar amb un esmorzar al mirador del far del cap de sant Antoni a Xàbia. Bon humor, com sempre i millors vistes.
Baixada per la costa de sant Antoni, amb el seu respectable desnivell. Quin pendent. Val la pena per l'espectacular. Algun despesa sola de sabata, prement un fre inexistent.
Vista del primer Muntanyar, antiga pedrera de pedra tosca. Parada obligada al mirador de la platja de S'Arenal per veure la panoràmica amb el Motgó al fons. Els colors, enlluernadors, la mar transparent i la calor aclaparadora.
Visita als espectaculars miradors de la Creu del Portitxol, Cap Negre i Torre de Ambolo (Vista al Cap La Nau i Morres de Benitatxell).
L'hora de dinar s'acosta i cal anar al petit port esportiu entre Benissa i Calp. El Club Nàutic Les Bassetes. Pel trajecte entreveiem, la platja del Portet de Moraira i la Cala La Fustera de Benissa. En el trajecte vaig explicant per on ens trobem i els faig observar que al terme de Benissa, predominen, petits xalets entre els pins.
Alex, ens prepara les taules, que gairebé al costat del mar i amb la vista del Penyal d'Ifac, ens acompanyen durant tot el menjar i tertúlia.
Entrades i arròs a banda. Conversa. Bromes.
Com sempre, converses a dos o tres. En grup general. Aprofundiment d'amistats. Intercanvi d'experiències. Relaxació. Desdramatització.
La jornada intensa i esgotadora. Les dosis prescrites per a cada un de nosaltres s'han anat administrant amb la major meticulositat i tot i així, en alguna cara o forma de moure es nota que la maleïda dopamina no ha estat produïda o suplerta.
En el viatge de tornada, sesteo, conversa, abstracció.
I un exemple de com Vicent expressa les seves impressions a l'amfitrió, en un correu:
- Vicent:
gràcies pels paissatges de somni que ens has mostrat: mar, cel i
muntanya en un contrast i un joc de llums i colors increïbles.
Mediterrani en estat pur!
gràcies per la passió amb la que ens has introduit als teus llocs
favorits i ens has deixat que siguen un poc nostres.
gràcies per l'organització: què dir... perfecta! i l'esmorçar?... i el
dinar?... tot en un entorn impresionant.
gràcies per les empanadetes de la teua dona, la tortilla...
per cert, el dinar ha sigut molt bo, abundant i ... per nomès 20
euros! i amb eixe Penyal de decorat al fons!
Gràcies per la teua amistat
Moltes gràcies... i una miqueta d'enveja perquè pots gaudir tots els
dies d'eixe entorn.
Vicent
----------------
PARTE DE
MI DIARIO
01-06-2012
Reunión Amigos APROPAT
En este caso ya somos
9. Los últimos de siempre +
Manolo Colomina.
En esta ocasión se
plantea, aprovechando el buen tiempo, que la excursión con Almuerzo y Comida
sea de Playa. Y
para ello, que mejor que visitar la tierra de Viçent Ibáñez y que el mismo, con
toda la ILUSIÓN y GANAS, se encarga de organizar.
Sinceramente Viçent me
supo mal el dejarte con las ganas de llevarnos al último sitio que tenías
previsto, pero YO estaba REVENTADO.
Una Excursión RAPIDA
“tampoco disponíamos de más tiempo” a la que no le falto detalle. Ni el mejor Guía o Agencia los hubieran hecho
mejor.
Viçent, para mí fue
MARAVILLOSA y estoy seguro que TODOS opinan lo mismo. “”COJONUDA””.
CHE TU …… Como la
Película MEJOR IMPOSIBLE
Un abrazo Pepe
P.D. En cuanto al
video, que vamos a decir, pues como
el de La Albufera también: ESTUPENDOS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada