L´EP i JO. Diari de una amistad no desitjada.: QUARANTA-U.- L´EP i JO

L´ EP i JO. Diari d´una amistad no desitjada.

L´autor d´este diari soc jo, Vicent Ibañez i Mas ( Vicent Marro i Xest ) de Benissa, i afectat per l´Infermetat de Parkinson.
Faré açò perquè sóc un exhibicionista?.
No, crec que l'entreteniment intel•lectual, i el plaer de fer el que a mi m'agrada, llegir, escriure, serà una teràpia per a lluitar, o millor, per a conviure amb l'Infermetat de Parkinson, i que d'ara en avant direm EP.
Vos convide a seguir-me en el meu recorregut vital.
Intentaré ser, amè, practic i veraç.
No seré lacrimogen i morbós.
Pretenc oferir un espai de reflexió seriós, la qual cosa no vol dir, que no vaja a posar tot el meu interès per a fer passar una bona estona als meus seguidors.
Qualsevol critica serà agraïda.
Que vos divertiu.
(Per a la lectura d'este Diari, és tindrà en compte que cada entrada és un capitul, i que les mateixes estan ordenades d'antiga a l'actual, sent l'actual la primera que és visualitza).

divendres, 23 d’octubre del 2015

QUARANTA-U.- L´EP i JO - La meua droga.

Oh, tènue blava el·lipse levodopa,

que quan recta actues,
jo escape de la meua presó, no fluctues
i jo torne a la vida vent en popa.

Francisco Montesinos Lahoz

En quatre versos, Paco Montesinos retrata i resumeix que és per a un parkinsoniano el famós Sinemet, nom comercial de la composició farmacèutica que conté com a principis actius la carbidopa anhidra i la levodopa.

Com ja he repetit en diverses ocasions la malaltia de Parkinson és una malaltia crònica que es caracteritza per moviments lents i inestables, rigidesa muscular i tremolors. Si no es tracta, pot originar dificultats graves per a portar una vida normal.

La dopamina, és una substància que es produeix de forma natural en certes cèl·lules del cervell, i que actua transmetent missatges a la regió del cervell que controlen el moviment muscular. Quan es produeix poca quantitat de dopamina, apareixen dificultats en el moviment i altres molts sintomes.

James Parkinson va fer el seu descobriment, en 1817, i en aquells dies l'esperança de vida no aconseguia els 50 anys, i precisament la incidència d'aquesta malaltia neurodegenerativa s'incrementa precisament després d'aqueixa edat.

No va ser fins a 1961, quan el “miraculós efecte” de la levodopa en la malaltia de Parkinson va arribar de la mà de Oleh Hornykievicz, que la va injectar a pacients amb una gran incapacitat per a moure's (acinesia). I la milloria va ser espectacular.

Levodopa actua reposant la dopamina en el cervell, mentre que carbidopa assegura que arriba al cervell. Quan a la maquinària que constitueix el nostre cos li falla una connexió, un enllaç, es desencadenen una sèrie d'efectes que en major o menor mesura fan a qui els pateix, dependent de la droga benefactora.

La levodopa és la nostra droga. Aquesta, quan la prenem per via oral s'absorbeix ràpidament en l'intestí prim. Les proteïnes, tan necessàries per al desenvolupament humà, són en el nostre cas, enemigues de la levodopa, doncs dificulten la seua absorció. En condicions normals els seus efectes es produeixen entre 1/2 i 2 hores després d'una dosi oral i el seu efecte mitjà és d'1 a 3 hores.

La seua existència fa que milers de persones, cada dia, “tornen a la vida vent en popa”, a recuperar l'equilibri, a desfer-se d'una rigidesa dolorosa, a tenir un rostre expressiu, a deixar de tremolar aqueixa mà, a expressar-se en veu alta i fort, a tenir confiança en si mateixos.

I, malgrat alguns dels seus efectes secundaris,

Visca doncs la L-Dopa!.